Donar afecte a l’adolescent

DIARI ARA/ Donar afecte a l’adolescent

“A l’afecte se li deu el 90% de tota felicitat sòlida i duradora”

C.S. Lewis

Hi haurà un valor que perdurarà abans, ara i sempre i aquest és l’afecte. L’afecte predominarà en la nostra vida i serà la música de fons que acompanyarà sempre al nostre fill adolescent i que farà que la seva personalitat es desenvolupi harmònica i equilibradament i, en saber-se estimat adquirirà molta auto estima.

Fer un ús correcte de l’afecte ens obrirà totes les portes de comunicació amb l’adolescent. Fer-ne un ús correcte vol dir no aprofitar-se mai de la nostra maternitat o paternitat amb frases com: “emmalaltiré amb tants problemes com em dones…”, “mira jo quan faig per tu i mira tu amb quina moneda m’ho pagues…”, “ja t’aniria bé anar una temporada a una casa a on no et tractessin com nosaltres…” Són petits trucs que funcionen per obtenir alguna resposta positiva només al moment però que donen malestar als de casa, fent-los anar de corcoll. Ens sabria molt greu que els fills ens volguessin complaure per força, només preguntant-se:

- “… què podem fer per tenir als pares contents?”

Sense abusar-ne, per no caure en xantatges afectius, s’ha d’arribar al cor dels adolescents per estimular i motivar la seva voluntat. I això, només ho podem fer quan som afables:

L’afabilitat consisteix en una especial delicadesa de tracte que fa que es trobi bé al nostre costat.

No es tracta de dir: “fes-ho per mi, que t’estimo molt”, es tracta de fer que ell se sàpiga estimat dient-li, per exemple: “que contents estem de tenir-te”, “gràcies per ocupar-te del teu germà amb el teu joc de l’ordinador”, “perdona aquesta interrupció però necessitaria …”

No ens fem les víctimes, els fills també han d’aprendre a donar-nos afecte per aprendre a donar-se i els hi podrem valorar els serveis o col·laboració que aportin. Amb valoracions i agraïment potenciarem la seva seguretat en trobar-se estimats i acceptats. Sempre cal demanar el que s’hagi de demanar, no féssim com aquella dona que passejant-se pels passadissos de casa seva gemegava: “pobre de mi, quan pateixo i que poc em queixo”. No podem creure que som uns desgraciats ni caure amb victimismes quan som uns afortunats de tenir els fills que es van fer grans i als que hem de demanar corresponsabilitat.

El sistema educatiu és anacrònic

L'adolescent i el seu entorn en el segle XXI.

Dr. Santiago García-Tornel (Coordinador) (FAROS Sant Joan de Déu)
Informe / 10 de març de 2011

La societat està patint uns canvis qualitatius importantíssims. L'evolució és tan ràpida que aquesta monografia pretén realitzar una "fotografia" dels 10 primers anys del segle XXI per reflexionar sobre el futur que depara als joves actuals.
Accés a l'informe

Els sentiments a l’aula

Els sentiments a l’aula: "Sovint exposo als estudiants universitaris de les titulacions d’educació un reportatge que fa alguns anys oferí el programa 60 minuts de TV3..."