Acabada la 2ª trobada FEAC els pares i mares del grup d'Ed.Infantil hem estat dialogant i aquestes són les conclusions que hem arribat:
1. Què és el que està propiciant que el comportament de molts infants d'avui sigui de mala educació?
-. La mala educació dels adults, un mal model que els infants sovint segueixen. L'educació comença a casa.
-. La poca exigència des de ben petits.
-. Manca d'autoritat pels pares i mares.
-. Les famílies cada vegada més volen evitar conflictes amb els seus fills.
-. La tranquil·litat que mostren algunes famílies (en llocs públics) de que hi haurà algú o altre vigilant, controlant la situació.
2. Què s'hauria de fer (seguint el fil de la lectura del butlletí)?
-. Si es vol sortir cal anar preparat perquè el nostre fill/a estigui entretingut, cal portar el "KIT".
-. Fer entendre al nen/a que s'ha de tenir respecte, no estem sols al restaurant. Tot i que quan estàs al restaurant entres en conflicte, amb el teu fill/a, degut a la situació que l'envolta.
-. Els nens necessiten tenir uns límits.
3. Mal eduquem els infants o els estem deixant d'educar?
Els estem deixant d'educar perquè es busca la solució fàcil. Així no hi ha conflicte ni amb el nen ni amb l'entorn familiar.
Molts avis els recau el paper de "pares" i això provoca que facin el què vulguin. Els pares biològics arriben tard i ja no tenen ganes de barallar-se amb el seu fill.
Problema d'autoriat entre avis i pares.
ENLLAÇOS INTERESSANTS
Cómo lograr una autoridad positiva
El niño sentado a la mesa: aprendiendo a comer
SI TENIU ALGUNA COSA MÉS A DIR, ENDAVANT!
dimecres, 14 de desembre del 2011
dijous, 1 de desembre del 2011
dimecres, 23 de novembre del 2011
Infants, consum i joguines
Article de la revista escola catalana.
Infants, consum i joguines
Només les bones joguines acaben cansades de tant jugar, perquè són elles les que més estimen els infants: són les que els acompanyen durant temps en el seu món imaginari ple de reptes i il•lusions, i que després es mantenen en la memòria dels bons records. Com podem trobar aquestes joguines entre la múltiple oferta que el mercat ens ofereix?
Només les bones joguines acaben cansades de tant jugar, perquè són elles les que més estimen els infants: són les que els acompanyen durant temps en el seu món imaginari ple de reptes i il•lusions, i que després es mantenen en la memòria dels bons records. Com podem trobar aquestes joguines entre la múltiple oferta que el mercat ens ofereix?
dilluns, 6 de juny del 2011
Revista TRAZA
Hola pares i mares de l'escola,
Avui una mare de l'escola m'ha fet arribar una revista en versió digital. Aquesta pot ser del vostre interès. Està especialitzada en productes i serveis per les intoleràncies i alèrgies alimentàries.
Avui una mare de l'escola m'ha fet arribar una revista en versió digital. Aquesta pot ser del vostre interès. Està especialitzada en productes i serveis per les intoleràncies i alèrgies alimentàries.
dimarts, 31 de maig del 2011
dimarts, 5 d’abril del 2011
L'AUTONOMIA
Ensinando a autonomia desde pequenos. Educação Infantil CEI Alfredo Lemser 2008
Mireu aquest vídeo, a la trobada FEAC en parlarem!dimarts, 15 de març del 2011
Donar afecte a l’adolescent
DIARI ARA/ Donar afecte a l’adolescent
“A l’afecte se li deu el 90% de tota felicitat sòlida i duradora”
C.S. Lewis
Hi haurà un valor que perdurarà abans, ara i sempre i aquest és l’afecte. L’afecte predominarà en la nostra vida i serà la música de fons que acompanyarà sempre al nostre fill adolescent i que farà que la seva personalitat es desenvolupi harmònica i equilibradament i, en saber-se estimat adquirirà molta auto estima.
Fer un ús correcte de l’afecte ens obrirà totes les portes de comunicació amb l’adolescent. Fer-ne un ús correcte vol dir no aprofitar-se mai de la nostra maternitat o paternitat amb frases com: “emmalaltiré amb tants problemes com em dones…”, “mira jo quan faig per tu i mira tu amb quina moneda m’ho pagues…”, “ja t’aniria bé anar una temporada a una casa a on no et tractessin com nosaltres…” Són petits trucs que funcionen per obtenir alguna resposta positiva només al moment però que donen malestar als de casa, fent-los anar de corcoll. Ens sabria molt greu que els fills ens volguessin complaure per força, només preguntant-se:
- “… què podem fer per tenir als pares contents?”
Sense abusar-ne, per no caure en xantatges afectius, s’ha d’arribar al cor dels adolescents per estimular i motivar la seva voluntat. I això, només ho podem fer quan som afables:
L’afabilitat consisteix en una especial delicadesa de tracte que fa que es trobi bé al nostre costat.
No es tracta de dir: “fes-ho per mi, que t’estimo molt”, es tracta de fer que ell se sàpiga estimat dient-li, per exemple: “que contents estem de tenir-te”, “gràcies per ocupar-te del teu germà amb el teu joc de l’ordinador”, “perdona aquesta interrupció però necessitaria …”
No ens fem les víctimes, els fills també han d’aprendre a donar-nos afecte per aprendre a donar-se i els hi podrem valorar els serveis o col·laboració que aportin. Amb valoracions i agraïment potenciarem la seva seguretat en trobar-se estimats i acceptats. Sempre cal demanar el que s’hagi de demanar, no féssim com aquella dona que passejant-se pels passadissos de casa seva gemegava: “pobre de mi, quan pateixo i que poc em queixo”. No podem creure que som uns desgraciats ni caure amb victimismes quan som uns afortunats de tenir els fills que es van fer grans i als que hem de demanar corresponsabilitat.
“A l’afecte se li deu el 90% de tota felicitat sòlida i duradora”
C.S. Lewis
Hi haurà un valor que perdurarà abans, ara i sempre i aquest és l’afecte. L’afecte predominarà en la nostra vida i serà la música de fons que acompanyarà sempre al nostre fill adolescent i que farà que la seva personalitat es desenvolupi harmònica i equilibradament i, en saber-se estimat adquirirà molta auto estima.
Fer un ús correcte de l’afecte ens obrirà totes les portes de comunicació amb l’adolescent. Fer-ne un ús correcte vol dir no aprofitar-se mai de la nostra maternitat o paternitat amb frases com: “emmalaltiré amb tants problemes com em dones…”, “mira jo quan faig per tu i mira tu amb quina moneda m’ho pagues…”, “ja t’aniria bé anar una temporada a una casa a on no et tractessin com nosaltres…” Són petits trucs que funcionen per obtenir alguna resposta positiva només al moment però que donen malestar als de casa, fent-los anar de corcoll. Ens sabria molt greu que els fills ens volguessin complaure per força, només preguntant-se:
- “… què podem fer per tenir als pares contents?”
Sense abusar-ne, per no caure en xantatges afectius, s’ha d’arribar al cor dels adolescents per estimular i motivar la seva voluntat. I això, només ho podem fer quan som afables:
L’afabilitat consisteix en una especial delicadesa de tracte que fa que es trobi bé al nostre costat.
No es tracta de dir: “fes-ho per mi, que t’estimo molt”, es tracta de fer que ell se sàpiga estimat dient-li, per exemple: “que contents estem de tenir-te”, “gràcies per ocupar-te del teu germà amb el teu joc de l’ordinador”, “perdona aquesta interrupció però necessitaria …”
No ens fem les víctimes, els fills també han d’aprendre a donar-nos afecte per aprendre a donar-se i els hi podrem valorar els serveis o col·laboració que aportin. Amb valoracions i agraïment potenciarem la seva seguretat en trobar-se estimats i acceptats. Sempre cal demanar el que s’hagi de demanar, no féssim com aquella dona que passejant-se pels passadissos de casa seva gemegava: “pobre de mi, quan pateixo i que poc em queixo”. No podem creure que som uns desgraciats ni caure amb victimismes quan som uns afortunats de tenir els fills que es van fer grans i als que hem de demanar corresponsabilitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)