Ensinando a autonomia desde pequenos. Educação Infantil CEI Alfredo Lemser 2008
Mireu aquest vídeo, a la trobada FEAC en parlarem!dimarts, 5 d’abril del 2011
dimarts, 15 de març del 2011
Donar afecte a l’adolescent
DIARI ARA/ Donar afecte a l’adolescent
“A l’afecte se li deu el 90% de tota felicitat sòlida i duradora”
C.S. Lewis
Hi haurà un valor que perdurarà abans, ara i sempre i aquest és l’afecte. L’afecte predominarà en la nostra vida i serà la música de fons que acompanyarà sempre al nostre fill adolescent i que farà que la seva personalitat es desenvolupi harmònica i equilibradament i, en saber-se estimat adquirirà molta auto estima.
Fer un ús correcte de l’afecte ens obrirà totes les portes de comunicació amb l’adolescent. Fer-ne un ús correcte vol dir no aprofitar-se mai de la nostra maternitat o paternitat amb frases com: “emmalaltiré amb tants problemes com em dones…”, “mira jo quan faig per tu i mira tu amb quina moneda m’ho pagues…”, “ja t’aniria bé anar una temporada a una casa a on no et tractessin com nosaltres…” Són petits trucs que funcionen per obtenir alguna resposta positiva només al moment però que donen malestar als de casa, fent-los anar de corcoll. Ens sabria molt greu que els fills ens volguessin complaure per força, només preguntant-se:
- “… què podem fer per tenir als pares contents?”
Sense abusar-ne, per no caure en xantatges afectius, s’ha d’arribar al cor dels adolescents per estimular i motivar la seva voluntat. I això, només ho podem fer quan som afables:
L’afabilitat consisteix en una especial delicadesa de tracte que fa que es trobi bé al nostre costat.
No es tracta de dir: “fes-ho per mi, que t’estimo molt”, es tracta de fer que ell se sàpiga estimat dient-li, per exemple: “que contents estem de tenir-te”, “gràcies per ocupar-te del teu germà amb el teu joc de l’ordinador”, “perdona aquesta interrupció però necessitaria …”
No ens fem les víctimes, els fills també han d’aprendre a donar-nos afecte per aprendre a donar-se i els hi podrem valorar els serveis o col·laboració que aportin. Amb valoracions i agraïment potenciarem la seva seguretat en trobar-se estimats i acceptats. Sempre cal demanar el que s’hagi de demanar, no féssim com aquella dona que passejant-se pels passadissos de casa seva gemegava: “pobre de mi, quan pateixo i que poc em queixo”. No podem creure que som uns desgraciats ni caure amb victimismes quan som uns afortunats de tenir els fills que es van fer grans i als que hem de demanar corresponsabilitat.
“A l’afecte se li deu el 90% de tota felicitat sòlida i duradora”
C.S. Lewis
Hi haurà un valor que perdurarà abans, ara i sempre i aquest és l’afecte. L’afecte predominarà en la nostra vida i serà la música de fons que acompanyarà sempre al nostre fill adolescent i que farà que la seva personalitat es desenvolupi harmònica i equilibradament i, en saber-se estimat adquirirà molta auto estima.
Fer un ús correcte de l’afecte ens obrirà totes les portes de comunicació amb l’adolescent. Fer-ne un ús correcte vol dir no aprofitar-se mai de la nostra maternitat o paternitat amb frases com: “emmalaltiré amb tants problemes com em dones…”, “mira jo quan faig per tu i mira tu amb quina moneda m’ho pagues…”, “ja t’aniria bé anar una temporada a una casa a on no et tractessin com nosaltres…” Són petits trucs que funcionen per obtenir alguna resposta positiva només al moment però que donen malestar als de casa, fent-los anar de corcoll. Ens sabria molt greu que els fills ens volguessin complaure per força, només preguntant-se:
- “… què podem fer per tenir als pares contents?”
Sense abusar-ne, per no caure en xantatges afectius, s’ha d’arribar al cor dels adolescents per estimular i motivar la seva voluntat. I això, només ho podem fer quan som afables:
L’afabilitat consisteix en una especial delicadesa de tracte que fa que es trobi bé al nostre costat.
No es tracta de dir: “fes-ho per mi, que t’estimo molt”, es tracta de fer que ell se sàpiga estimat dient-li, per exemple: “que contents estem de tenir-te”, “gràcies per ocupar-te del teu germà amb el teu joc de l’ordinador”, “perdona aquesta interrupció però necessitaria …”
No ens fem les víctimes, els fills també han d’aprendre a donar-nos afecte per aprendre a donar-se i els hi podrem valorar els serveis o col·laboració que aportin. Amb valoracions i agraïment potenciarem la seva seguretat en trobar-se estimats i acceptats. Sempre cal demanar el que s’hagi de demanar, no féssim com aquella dona que passejant-se pels passadissos de casa seva gemegava: “pobre de mi, quan pateixo i que poc em queixo”. No podem creure que som uns desgraciats ni caure amb victimismes quan som uns afortunats de tenir els fills que es van fer grans i als que hem de demanar corresponsabilitat.
dijous, 10 de març del 2011
L'adolescent i el seu entorn en el segle XXI.
Dr. Santiago García-Tornel (Coordinador) (FAROS Sant Joan de Déu)
Informe / 10 de març de 2011
La societat està patint uns canvis qualitatius importantíssims. L'evolució és tan ràpida que aquesta monografia pretén realitzar una "fotografia" dels 10 primers anys del segle XXI per reflexionar sobre el futur que depara als joves actuals.
Accés a l'informe
Informe / 10 de març de 2011
La societat està patint uns canvis qualitatius importantíssims. L'evolució és tan ràpida que aquesta monografia pretén realitzar una "fotografia" dels 10 primers anys del segle XXI per reflexionar sobre el futur que depara als joves actuals.
Accés a l'informe
dissabte, 5 de març del 2011
Els sentiments a l’aula
Els sentiments a l’aula: "Sovint exposo als estudiants universitaris de les titulacions d’educació un reportatge que fa alguns anys oferí el programa 60 minuts de TV3..."
dijous, 17 de febrer del 2011
LES IL·LUSIONS DELS PARES
Resum de la 1a trobada FEAC (pares i mestres d'educació primària).
Ens plantegem els pares el que realment els hi agrada als nostres fills? Evidentment quan són molt
petits encara no tenen clar el tipus d'activitat que voldrien fer, i som els pares els que escollim per
ells. Però amb quin criteri? En la majoria dels casos escollim les activitats que ens agraden als pares
o aquelles que per logística ens van millor.
El problema es pot presentar quan el nen una vegada començada l'activitat, se n'adona que no li
agrada, quines situacions es poden donar? El nen continua anant per no decebre als pares, però
sense cap il·lusió, comença a fer rebequeries, misteriosament li venen mals de panxa o s'oblida el
material necessari cada vegada que hi ha d'anar...
Els pares hem de detectar-ho observant-los i parlant amb ells per tal de conèixer la seva opinió.
Hem de fer veure als nostres fills que si no els hi agrada una activitat que a nosaltres ens encanta, no
passa res, no tothom tenim les mateixes preferències i és important que cadascú desenvolupi les
activitats que el motiven.
És important que si fa una activitat l'aprofiti, la faci amb il·lusió i sigui constant.
I quan hi han germans, com actuem? Segurament el mes pràctic es portar a tots els germans a les
mateixes activitats i si pot ser el mateix dia, així aprofitem el viatge i mentre ells estan fent
l'activitat nosaltres aprofitem per fer altres tasques amb més tranquil·litat.
Ens plantegem si realment als nostres fills els hi agraden les mateixes coses? Hi han casos on els
petits volen imitar als grans, però no tots els nens són iguals i tard o d'hora cadascú ha de trobar el
seu camí.
Si podem alternar les activitats dels nostres fills potser podrem dedicar a cada un d'ells una part del
nostre temps en exclusiva i això pot ajudar a establir una millor comunicació amb ells.
No es bo saturar als nens amb activitats extraescolars, encara que quan són petits és més fàcil ja que
no tenen tantes responsabilitats amb els estudis i poden fer més coses.
Què és el que realment volem pels nostres fills?
• Que siguin feliços
• Que sàpiguen espavilar-se
• Que sàpiguen trobar la professió que els agrada
Què podem fer perquè donin més de si?
• Reconèixer els seus esforços per fer les coses bé
• Compartir amb ells les seves aficions
dimarts, 8 de febrer del 2011
LES PORS INFANTILS
A la trobada FEAC vam conversar sobre les pors infantils:
DIARI ARA / Què fem quan el nen té por?
Itziar Franco Ortiz. Miedos infantiles entre los 3 y 4 años
- Pors dels infants.
- Com es manifesten. Les demostren o expressen espontàniament.
- Com ajudar a afrontar-les.
- Què és el que no hauríem de fer.
DIARI ARA / Què fem quan el nen té por?
Itziar Franco Ortiz. Miedos infantiles entre los 3 y 4 años
Subscriure's a:
Missatges (Atom)